L’univers sonor del nadó i la veu materna
Al quart mes de gestació l’aparell auditiu del nadó ja està format i és apte per a captar sons. Des d’aquest moment és el sentit que el connecta amb l’exterior i també (de forma molt especial) amb tots els sons que rep des de dins del cos de la mare. Els sons del batec del cor, de la respiració, de la digestió, del líquid amniòtic, etc. són els que formen el seu univers sonor habitual.
D’entre tots aquests sons n’hi ha un de destacat, el més especial de tots: la VEU de la MARE. L’infant la percep com un so extern i també internament en forma de massatge. Quan emetem sons tot el nostre cos vibra, de manera que la veu materna, que arriba al nadó per l’oïda, simultàniament genera una vibració que és la que ell sent com un agradable massatge. Per tant, la veu materna l’estimula de forma auditiva i de forma sensitiva.
Tres nivells d’estimulació
A més a més del so i la vibració, encara hi ha un tercer nivell d’estímuls que transmet la mare al nadó: el químic. Per via hormonal la mare envia informació de les sensacions que ella viu. És a dir, el nadó rep les emocions que la mare sent, siguin positives o negatives.
Així, en els moments en què una embarassada estigui gaudint de la música (que ja sabem que és un potent generador d’emocions) segregarà endorfines i aquestes arribaran al nadó transmetent-li un missatge de plaer.
El poder del cant
Si la música en general ajuda al benestar de les persones, el CANT en concret ens oxigena i produeix endorfines. Per tant, si la mare canta al bebè i gaudeix fent-ho, ell ho rep de forma positiva i ho associa a una sensació plaent. Percepció que ve reforçada, a més a més, pel massatge que sent al seu cos i per la forta presència que té per a ell la veu materna.
Si, a més a més, les melodies se li van repetint, les reconeixerà un cop nascut i li provocaran sensacions de benestar, confiança, amor i seguretat (així podem ajudar a calmar el nadó des que arriba a aquest món amb músiques i cançons que ell ja ha sentit de forma reiterada prèviament, perquè les haurà registrat a la memòria com una empremta i les associarà a moments de felicitat).
Veus que deixen empremta
Quan les músiques i les cançons van DIRIGIDES al nadó, aquest ho percep de forma especial, i això el connecta amb força amb la persona que li fa aquest regal.
I aquí és on la parella de la mare, els germans/es més grans o altres persones properes poden participar de forma activa en l’embaràs i començar a establir aquest VINCLE amb la criatura ja des de l’úter. Cantant i parlant – comunicant-se amb l’infant – aquest els anirà coneixent ja abans de néixer.
Beneficis per al nadó i per a la mare
S’ha comprovat àmpliament que els infants intrauterins reaccionen a la música. Alerta, però, perquè la resposta no és sempre positiva. Per a que no sigui perjudicial per al nadó cal tenir en compte: l’estat en què la mare està rebent aquella música (així, si escolta una música que no la fa gaudir, envia un missatge negatiu al nadó); i el volum i la proximitat amb què es dirigeixi la música al nadó.
Això sí, quan és una experiència cuidada i viscuda en positiu, el BEBÈ estimulat amb música o amb la veu (de la mare o altres persones) presenta respostes neurovegetatives significatives que augmenten les seves connexions neuronals. A més a més, els estímuls musicals ajuden a desenvolupar l’aparell auditiu del nadó.
Per altra banda, la música millora el desenvolupament de l’embaràs: la DONA GESTANT que frueix amb la música i el cant viurà una gestació de més qualitat i més conscient.
- Cantar ens oxigena i millora la respiració;
- cantant sentim i expressem tot tipus d’emocions;
- la pràctica del cant ajuda l’embarassada a tenir més bona consciència del propi cos;
- cantant enfoquem millor l’atenció;
- la música pot ser un estímul que afavoreixi la relaxació;
- cantar eleva l’autoestima;
- etc.
Finalment, però no menys important: cantar i fer música durant l’embaràs reforça el VINCLE de la mare (i altres persones que dirigeixin la seva veu al nadó) amb l’infant.
Cantem sense prejudicis i no ens preocupem per cànons estètics, perquè el nadó no jutja si ho fem bé o malament, ell només reconeix la veu estimada i rep les endorfines
