El balàfon és un tipus de xilòfon o idiòfon que interpreta melodies i normalment té entre 16 i 27 làmines. S’ha tocat a l’Àfrica des del segle XII segons la tradició oral. Podria ser original de Mali. Normalment tenen a sota unes carbasses que fan de ressonadors.

Es creu que es van desenvolupar de manera independent dels instruments que al sud d’Àfrica i Amèrica del Sud esdevindrien el que avui dia coneixem com a marimbes. Com dèiem, els testimonis orals el daten, almenys, a la puixança de l’Imperi de Mali del segle XII.

El terme xilòfon es pot utilitzar de manera general per incloure instruments com la marimba, el balafon i fins i tot el semantró. El terme també s’utilitza popularment per referir-se a instruments dels tipus metal·lòfons.

Un xilòfon (del grec antic ξύλον (xúlon) ‘fusta’ i φωνή (phōnḗ) ‘so, veu’; lit. ’so de fusta’) és un instrument musical de la família de la percussió format per unes barres de fusta que es colpegen amb maces.