PLATÓ (427 a 347 Ac)
La música dona ànima a l’Univers, ales a la imaginació, consol a la tristesa i vida i alegria a totes les coses.
ARNAU OBIOLS CAMPI (1985)
Teoria del còdol: … les cançons tradicionals, les que ens han arribat avui, són com els còdols de riu, que durant centenars o milers d’anys, l’aigua ha anat donant forma a aquests còdols, a aquestes cançons i després, possiblement, l’aigua ha desaparegut, però els còdols han quedat allà. Allò és una cosa robusta, és una pedra preciosa que la història i el pas del temps han anat polint…
STEVEN MITHEN (1960)
La música està incrustada en el nostre ADN. Per als neandertals va ser l’essència de la comunicació, i per a nosaltres no ha deixat de ser-ho. És anterior al llenguatge, que no és més que l’evolució de la música i la dansa. Cantar crea més vincle que parlar.
FRIEDRICH NIETZSCHE (1844 – 1900)
· Sense música la vida seria un error.
· Hauríem de considerar un dia perdut aquell en el qual no hàgim ballat.
· Aquells que eren vistos ballant, eren considerats bojos per aquells que no podien sentir la música.
ÉMILE JACQUES DALCROZE (1948)
No sentim la música únicament amb les orelles; la sentim ressonar per tot el nostre cos, dins del nostre cervell i dins del nostre cor.
PAU CASALS (1876 – 1973)
La música… transcendeix les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions.
EDWIN GORDON (1927 – 2015)
La meta no és fer músics professionals, si això passa benvingut sigui! El que potser és molt més important és preparar al nen per sentir-se a gust amb la música, tant a l’hora d’escoltar-la com a l’hora d’interpretar-la, mentre continua amb la seva vida diària i gaudeix de la vida al màxim.
M. DOLORS BONAL (1932)
La música no s’ha d’ensenyar, s’ha de viure. Això per començar. I, una vegada l’has fet viure, pots passar al que és més intel·lectual: escriure-la o saber què estan cantant. Un nen canta pim-pam-rataplam. Una vegada ho ha après, ho ha ballat, ho ha picat de mans, ha tocat el ritme amb instruments, li pots dir: “Mira, això és: sol-mi, sol-sol, mi“.
HERMÍNIA CARBÓ REÑÉ
No hi ha cap poble que no tingui la seva pròpia Música. És un llenguatge que s’ha format al llarg dels segles i que ens fa sentir el passat, el present i el futur. És una de les manifestacions més importants de la cultura i de la capacitat de creació de l’home. Pot expressar allò que ni tan sols podem anomenar, allò prohibit, desitjat…
