Instrument musical de percussió en forma de copa invertida i buida, que ressona acústicament i vibra quan se la colpeja. Normalment l’element que percudeix va suspès dins la pròpia campana, és el batall. Però també es poden fer sonar amb un martell exterior.

Són antiquísimes. Ja eren usades pels pobles egipcis i asiàtics i també pels grecs i romans. En l’antiga cultura xinesa les agrupaven bé en 12, bé en 16 campanes afinades cromàticament i les usaven de carilló.

Han tingut diverses afinacions al llarg dels segles. Als països mediterranis, les campanes s’utilitzen, sobretot, per a la comunicació, i són un signe comunitari, mentre que en les terres centrals d’Europa, i sobretot en els carillons, s’empren per tocar melodies. A les esglésies s’usen per marcar el pas del temps i les crides a missa o abans també crides a classe.

Es fabriquen generalment de material fos, sobretot de bronze. Es construeixen a partir de fórmules exactes, que permeten calcular la nota musical que emetran.