Música amb arrels: la tradició, el fil que connecta generacions
Un tret destacat de les nostres sessions de música en família és que hi tenen un gran pes els elements de la nostra cultura i tradició populars. No és casualitat: hi creiem profundament, i dia rere dia, a cada classe, veiem com la música d’arrel connecta de forma autèntica amb els infants.
✽ Connectar a través de la pròpia llengua i cultura
Apostem per la tradició perquè és una eina poderosa per establir vincles emocionals des del primer moment. Des d’aproximadament els dos mesos de vida, els nadons ja comencen a identificar els patrons rítmics i melòdics de la seva llengua materna. És per això que les cançons populars i tradicionals, cantades en la llengua pròpia, els resulten familiars, segures i properes.
De manera natural, també responen millor als estils musicals propis de la nostra cultura: ritmes, melodies i maneres de fer que portem dins, com una petjada compartida.
✽ Una tradició viva ens defineix i connecta amb qui som
També apostem per la tradició per convicció. Cada comunitat té una música pròpia, fruit de la seva història, transmesa de generació en generació. De vegades es percep la tradició des d’un punt de vista pejoratiu: com un concepte antic o passat de moda, però per a nosaltres és sinònim de vigència i adaptació: si alguna cosa ha perdurat, és perquè ha sabut adaptar-se i parlar a cada nova generació.
Allò que no aconsegueix connectar o reinventar-se, simplement desapareix. La música que ens arriba avui, doncs, és viva i rellevant.
Un llegat per al futur
Des de La Capseta de Música, volem formar part d’aquesta cadena viva de transmissió. Volem ser baula: recollim aquest llegat amb estima i el compartim amb els més petits i les seves famílies, com un delicat i valuós present, perquè amb ells segueixi creixent i transformant-se.
“… les cançons tradicionals, les que ens han arribat avui, són com els còdols de riu, que durant centenars o milers d’anys, l’aigua ha anat donant forma a aquests còdols, a aquestes cançons i després, possiblement, l’aigua ha desaparegut, però els còdols han quedat allà. Allò és una cosa robusta, és una pedra preciosa que la història i el pas del temps han anat polint…” – ARNAU OBIOLS I CAMPI.
