Al quart mes de gestació l’aparell auditiu del nadó ja està format i és apte per a captar sons. Des d’aquest moment és el sentit que el connecta amb l’exterior i també (de forma molt especial) amb tots els sons que rep des de dins del cos de la mare. Els sons del batec del cor, de la respiració, de la digestió, del líquid amniòtic, etc. formen el seu univers sonor habitual.
D’entre tots aquests sons n’hi ha un de destacat, el més especial de tots: la VEU de la MARE. L’infant la percep com un so extern i també internament: quan emetem sons tot el nostre cos vibra, de manera que la veu materna arriba al nadó per l’oïda i també en forma de vibració, provocant-li un agradable massatge. La veu materna, doncs, l’estimula de forma auditiva i de forma sensitiva.
A això cal afegir-hi un tercer nivell d’estímuls: la mare envia per via hormonal informació de les sensacions que ella viu (quan parla, quan canta o produeix música, quan escolta…)
La MÚSICA és un potent generador d’emocions. Quan l’embarassada està gaudint de la música, segrega endorfines que envien un missatge de plaer a l’infant intrauterí. (Les percepcions de la gestant arriben al nadó per transmissió cel·lular).
Si la música en general ajuda al benestar de les persones, el CANT en concret ens oxigena i produeix endorfines. Per tant, si la mare canta al bebè i gaudeix fent-ho, ell ho rep de forma positiva i ho associa a una sensació plaent. Si, a més a més, les melodies se li van repetint, les reconeixerà un cop nascut i li provocaran sensacions de benestar, confiança, amor i seguretat (podem ajudar a calmar el nadó des que arriba a aquest món amb músiques i cançons que ell ja ha sentit de forma reiterada prèviament perquè les haurà registrat a la memòria com una empremta).
Quan les músiques i les cançons van DIRIGIDES al nadó, aquest ho percep, de manera que connectarà de manera especial amb la persona que li fa aquest regal. I aquí és on la parella de la mare, els germans/es més grans o altres persones properes poden participar de forma activa en l’embaràs i començar a establir aquest VINCLE amb la criatura ja des de l’úter. Cantant i parlant – comunicant-se amb l’infant – aquest els anirà coneixent ja abans de néixer.
Diversos estudis demostren que els infants intrauterins responen a la música. No necessàriament la resposta és sempre positiva, depèn en gran mesura de l’estat en què la mare està rebent aquella música. Però quan és una experiència en positiu, s’ha demostrat que el BEBÈ estimulat amb música o amb la veu de la mare (o la parella i altres persones) presenta respostes neurovegetatives significatives augmentant les connexions neuronals. A més a més, els estímuls musicals ajuden a desenvolupar l’aparell auditiu del nadó.
La música pot millorar el desenvolupament de l’embaràs, la DONA GESTANT que frueix amb la música i el cant pot viure una gestació de més qualitat: cantar millora la respiració; cantant sentim i expressem tot tipus d’emocions; amb la música l’embarassada pot prendre millor consciència del propi cos; cantant podem enfocar millor l’atenció; la música pot ser un estímul per a la relaxació (sobretot si, anteriorment, s’ha escoltat repetidament amb aquesta finalitat de relaxació); cantar eleva l’autoestima; etc.
Cantem sense prejudicis i no ens preocupem per cànons estètics, perquè el nadó no jutja si ho fem bé o malament, ell només reconeix la veu estimada i rep les endorfines
