Els instruments de classe

Quan ens visiten els instruments és un moment excel·lent per a apreciar l’evolució psicomotriu dels infants:

1a fase:

• Des que comencen a fer la pinça, per allà als tres/quatre mesos, el primer moviment que faran serà el de SACSEJAR, AGITAR.
• També, inevitablement, es duran els instruments a la boca: això els produeix plaer i, sobretot, és una forma d’explorar, de conèixer. (Per això, vigilant què es posen a la boca, els ho hem de permetre).
• Lògicament, en aquesta fase els encanten les maraques, cascavells, caxixis, shakers, campanes i esquelles, sonalls…

2a fase:

• A partir de l’any, més o menys, començaran a COPEJAR. Primer sense massa precisió, però, a base d’insistir-hi, cap als dos anys probablement serà l’activitat que més els agradarà.
• Picaran amb baquetes o sense. També picaran els diferents objectes entre ells, contra el terra o la paret, etc. I seguiran gaudint de sacsejar, és clar.
• És en aquest moment que esdevenen imprescindibles les maces i baquetes, panderetes/panderos, timbals, també els metal•lòfons i xil•lòfons, la caixa xinesa…

3a fase:

• A partir dels dos anys ja es van SOFISTICANT els moviments que poden fer, de manera que aniran descobrint altres instruments en què intervenen les dues mans (fent el mateix moviment cada mà o diferent entre elles) i que ja no només es tracta de sacsejar i/o picar. Moment per als cròtals, claus, cabassa, güiro, triangle, kalimba, etc.

Donada la importància d’aquest moment de descoberta, la tria dels instruments és un element del qual procurem tenir molt cura. Per si teniu curiositat, a continuació us els presento un a un.

Percussió
METAL·LÒFON

Instrument de percussió que pertany a la família de les plaques perquè està constituït per unes plaques de metall que fan diferents notes. També li diem xilòfon, tot i que estrictament el xilòfon té les làmines de fusta i en el metal·lòfon són de metall.

La durada del so de les seves notes sol ser més llarga que la d’un xilòfon, ja que les plaques de metall vibren més que les de fusta. Segons la seva grandària podem trobar tres tipus de metal·lòfons: el soprano, l’alt i el baix. El soprano sona una octava més alta que l’alt. Els metal·lòfons melòdics més antics procedeixen d’Àsia.

De tots els instruments que deixem als infants, és dels pocs que és de so determinat, és a dir, que pot fer diferents notes i permet, per tant, fer melodies. La resta són majoritàriament de so indeterminat. Potser per això és un dels que més els acostumen a atraure.

Percussió
CAXIXI

Instrument de percussió d’origen africà que consisteix en una cistella tancada i amb un fons pla,  que està plena de llavors o altres partícules petites. El fons rodó es talla tradicionalment a partir d’una carbassa seca. Igual que la maraca, es fa sonar per agitació, però pot produir variacions en el so si modifiquem l’angle en què s’agita el caxixi: si el contingut colpegen la cistella de làmines produirà un so més suau, si colpeja el fons dur el so serà més fort i agut.

Avui dia el podem trobar a Àfrica i Amèrica del Sud, però principalment és usat al Brasil.

Giny sonor
ESQUELLA

Una esquella és una campana lligada al coll del ramat que es deixa pasturar lliurement. Les esquelles serveixen perquè les peces de ramat, típicament vaques o cabres, no s’allunyin sense que el pastor les pugui sentir.

La menció més antiga d’una esquella és a un document alemany del segle XIV. S’anomena borromba a l’esquella grossa que es penja al coll de les eugues, vaques o ovelles que porten el ramat.

L’esquellot és un instrument que es pot afegir al set de la bateria, inspirat en l’esquella que duen els animals de pastura. L’esquellot situat en una bateria, es toca amb les mateixes baquetes. L’esquellot és molt usat en estils africans i llatinoamericans.

Joguina sonora
SONALL DE LLAVORS

Les llavors d’aquest sonall provenen de la planta Thevetia peruviana (coneguda com: ayoyote, os o colze de frare, adelfa groga, nou de l’Índia, fava de Sant Ignasi, amancay…), que és originària de l’Amèrica Tropical. Al Perú a la maraca li diuen Chaccha. Aquestes llavors les utilitzen de manera molt semblant a com usem nosaltres els cascavells. Així, per exemple, a Mèxic en col·loquen en turmelleres de balladors, de la mateixa manera que aquí els bastoners porten turmelleres amb picarols.

Percussió
CASTANYOLES

També se li diu castanyetes o postisses. Poden ser amb mànec o sense i de fusta o de plàstic. També se’n fan amb os o amb un parell de petxines. Encara que pugui semblar mentida, els seus orígens són prehistòrics. Tant és així, que les trobem en tots els continents. Les úniques que han evolucionat al llarg del temps són les espanyoles.

Percussió
MARACA

La maraca és un instrument idiòfon sacsejat, constituït per una part esfèrica buida sostinguda per un mànec que la travessa o hi està adherit. L’interior s’omple amb petits elements percussius, com ara pedres petites, llavors, trossos de vidre, trossos petits de metall, arròs, etc., que produeixen so en colpejar contra la paret interna de l’esfera.

En origen la part esfèrica es feia amb carabasses o altres fruits naturals. És un altre dels instruments que més èxit tenen entre els infants de La Capseta de Música.

Joguina sonora – percussió
SONALL

Un sonall (del llatí sonacŭlum, de sonar) és una joguina sonora de percussió, també anomenada zing-zing.

Consisteix en unes petites peces que es troben en una cavitat (que pot ser oberta o tancada), i que xoquen entre si o contra les parets en ser sacsejades. Quan la cavitat és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors contingudes dins de l’instrument. Per altra banda, quan el sonall és de cavitat oberta, les peces solen ser globulars, de metall o bé de llavors, i van subjectades amb una cinta, corda, tira de cuir, filferro o similar.

Els sonalls han estat utilitzats pels nens durant milers d’anys. Els primers que es coneixen daten de l’època egípcia, abans del començament de l’Imperi Nou. No tinc massa clar on seria la frontera entre maraca i alguns tipus de sonall. Pot ser que es puguin anomenar indistintament de la mateixa manera.

Percussió
CARRAU

És un instrument tradicional a l’Índia i a molts indrets d’Europa, entre altres a Catalunya on, a més d’aquest, rep molts altres noms: garreu, garrau, carraca, carranc, matraca, xerrac, escarriques, carreu, rodet o garric-garrec.

 Tradicionalment acompanyava en els oficis religiosos de Setmana Santa donada la prohibició d’utilitzar campanes en aquesta època.

Joguina sonora
TOSSUT

Un saltamartí o tossut és un ninot amb la base semiesfèrica que actua de contrapès de manera que després de copejar-lo sempre torna a la posició inicial.

Les referències més antigues d’aquesta joguina són de la Xina, del començament de la dinastia Tang (del segle VII fins a principis de segle X). Allà l’anomenen budaoweng, que vol dir vell que no cau. Els que tenim a La Capseta de Música són de l’artesana de joguines de fusta Miquelka i tenen a dins un picarol (cadascun amb un so diferent) que fa un so deliciós.

Percussió
REQUETETXEC

També se li diu re-rec, requetecrec, carrascleta, cri-cri, carracleta… És un instrument que està estès per tota la península Ibèrica. Com a reclam es considera que imita el cant dels grills. Tradicionalment es feia amb mitja closca de nou.

Percussió
KALIMBA

Instrument de percussió originari d’Àfrica. Rep diverses denominacions: sansa, malimba o piano de dits. També és conegut a Llatinoamèrica, on li van dur els esclaus.

És un dels instruments més característics de la música africana.

Habitualment la kalimba està feta amb una caixa de ressonància de fusta o carbassa coberta per una fina capa de fusta a la que s’afegeixen tecles metàl·liques, normalment reciclades. És un altre dels pocs instruments que oferim als infants que emet diferents notes i permet, per tant, fer melodies.

Percussió
PAL DE PLUJA

El pal de pluja és un instrument difós a Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àfrica i Oceania, ja des de l’antiguitat. Consisteix en un tub llarg i estret parcialment farcit amb mongetes o llavors i que compta amb una sèrie d’espines arranjades en forma helicoïdal a la seva superfície interna. Quan el pal es gira del revés, les llavors van cap a l’altre extrem del tub i en picar amb les espines fan un soroll que d’alguna manera recorda el de la pluja quan cau.

Percussió
SONALL TAMBOR

Es creu que aquest tipus de tambors es van originar durant la Dinastia Tang a la Xina. Sigui o no cert, és un instrument que es troba a molts països: a la Xina (Tao, Taogu, Bolang gú o Bo lang gu), al Japó (Den den daiko) i a Corea trobem el model que se subjecta amb un pal i que, a més a més d’haver tingut usos rituals, es destina a usos infantils, com a sonall, o com a reclam sonor dels venedors ambulants. Al Tíbet, Mongòlia, i a l’Índia té forma de rellotge de sorra, es denomina Damru i s’usa bàsicament en rituals religiosos.

Percussió
TRIANGLE

El triangle també es coneix com ferrets o ferraguins. Com el seu nom indica, és una barra cilíndrica d’acer doblegada en forma de triangle, amb la particularitat que un dels seus vèrtexs queda obert. Normalment en el vèrtex superior es lliga una cordellina perquè quedi suspès en l’aire i vibri bé quan es percudeix. És d’origen incert i molt antic. Al llarg dels temps ha adoptat diferents formes : recta, en forma de U o de triangle.

Percussió
PANDERETA

Una pandereta és un instrument de percussió que està format per un marc circular, usualment de fusta, que subjecta una membrana ben tibant. Al voltant del marc hi ha diverses ranures laterals que contenen sonalls, que sonen per entrexoc entre parells.

És un instrument tradicionalment vinculat a l’acompanyament de cançons i balls populars, moltes vegades tocada pels mateixos balladors o cantaires, tot i que també ha esdevingut un element més o menys permanent en la secció de percussió de l’orquestra clàssica. Cal dir que la pandereta se sol tocar percudint la pell amb la mà, però a les nostres sessions fa també funcions de timbal i els petits l’utilitzen molt amb les maces.

Percussió
PICAROLS O CASCAVELLS

El cascavell o picarol és un instrument consistent en un recipient metàl·lic, sovint esfèric, dins del qual hi ha una bola del mateix material que pica contra les parets en ser sacsejat. La forma habitual de presentar-se són diversos cascavells –de la mateixa mida, forma i material–, que s’acostumen a subjectar a una estructura rígida  (de fusta, plàstic o altres materials) o flexible (de cuir, etc.) que sigui fàcil d’agafar i de sacsejar. També els trobem cosits a diverses peces de roba que porten els balladors en alguns balls i danses (ball de bastons, entre altres), de manera que els moviments dels balladors s’acompanyen amb la percussió dels cascavells. Igualment es troben en collars per a animals (gats, ocells de presa), per saber on són, o bé en guarniments de gala als cavalls.

Percussió
GÜIRO

El güiro és un instrument musical llatinoamericà. Normalment està fet amb una carbassa seca i de forma allargada damunt la qual es fan una sèrie d’entalles paral·leles. La tècnica d’execució consisteix a raspar-lo amb una baqueta.

Aquest instrument s’utilitza sovint a la música popular de Llatinoamèrica (salsa, cúmbia, etc.). La denominació güiro és un indigenisme provinent de la família lingüística arawak, parlada en l’època colonial al nord de Sud-amèrica i el Carib. La güira es referia a un arbre tropical i el seu fruit era denominat güiro.

Percussió
CAMPANES

Instrument musical de percussió en forma de copa invertida i buida, que ressona acústicament i vibra quan se la colpeja. Normalment l’element que percudeix va suspès dins la pròpia campana, és el batall. Però també es poden fer sonar amb un martell exterior.

Són antiquísimes. Ja eren usades pels pobles egipcis i asiàtics i també pels grecs i romans. En l’antiga cultura xinesa les agrupaven bé en 12, bé en 16 campanes afinades cromàticament i les usaven de carilló.

Han tingut diverses afinacions al llarg dels segles. Als països mediterranis, les campanes s’utilitzen, sobretot, per a la comunicació, i són un signe comunitari, mentre que en les terres centrals d’Europa, i sobretot en els carillons, s’empren per tocar melodies. A les esglésies s’usen per marcar el pas del temps i les crides a missa o abans també crides a classe.

Es fabriquen generalment de material fos, sobretot de bronze. Es construeixen a partir de fórmules exactes, que permeten calcular la nota musical que emetran.

Percussió
CLAUS

Les claus són un instrument de percussió, de fusta agitada, format per un parell de bastons cilíndrics de fusta massissa.

Els dos bastons es fan picar l’un amb l’altre. Són d’origen afrocubà, s’anomen claus (les claus) o bastons. El nom prové del fet que aquest instrument s’usa principalment per marcar la clau rítmica.

Percussió
PETXINES

L’ús de petxines de pelegrí apareix com un instrument musical àmpliament documentat en tot el nostre país, fins i tot en llocs allunyats de les costes.

El so fort que emeten en ser fregades permet acompanyar cançons o la melodia de tot tipus d’instruments (sent molt freqüent el seu ús per a acompanyar el cant al costat panderetes, llaunes, tambors, etc.)

El resultat del seu ús generalitzat és que en les cançons tradicionals s’esmenta molt sovint aquest instrument. No sabem quan es va començar a utilitzar les petxines com a instruments musicals, però els estudiosos suposen que l’ús d’idiòfons entre-picats o fregats (tant les petxines com altres instruments d’os o de fusta), podrien ser dels més antics utilitzats tant per l’home com pels homínids més primitius. El so es produeix quan freguem una petxina contra l’altra per la seva part convexa, xocant entre si les seves estries.

Percussió
TAMBOR o TIMBAL

Tambor és un terme genèric que designa un instrument musical de percussió membranòfon que consta d’una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una o dues membranes (normalment de cuir) que cobreixen l’obertura de la caixa. Un tambor, doncs, no és tant un instrument com conjunt de tipologies diverses d’instruments.

Per l’Institut d’Estudis Catalans, timbal i tabal són sinònims de tambor. Però també hi ha qui els diferencia. També existeix un tambor més petit, el tamborí, que acompanya el flabiol.

Perquè soni  és colpejat amb la mà o amb algun objecte, comunament baquetes. És un dels primers instruments a aparèixer històricament. Un altre dels instruments (junt amb les panderetes que sovint usen com a timbals) que atrauen més els menuts de La Capseta de Música.

Estri sonor
XIULET ESPANTAOCELLS

Aquest giny senzill té diverses versions que són una simple joguina en què, en entortolligar els fils i afluixar-los, l’element que hi ha a la part central gira i fa un so de xiulet.

L’exemplar que tenim a les nostres sessions ens van dir que era usat per a espantar els petits ocells que van als camps. El xiulet que fa sembla el d’algun ocell rapinyaire i això espanta els ocells més menuts.

Joguina musical
CAPSETA DE MÚSICA

Una caixa de música és un instrument musical mecànic, creat al segle XIX.

Aquestes caixes funcionen per mitjà d’uns reblons ubicats en un cilindre giratori o disc que, en alçar i deixar anar les làmines afinades d’un raspall o teclat de metall, produeixen el so. Van ser desenvolupades basant-se en un tipus de caixes musicals del segle XVIII anomenades Carillons à musique.

Algunes de les caixes de música més complexes tenien també un minúscul tambor i petites campanes, a més del raspall metàl·lic. A les nostres sessions hi ha una capseta molt especial. És la que ens serveix cada dia per a iniciar la benvinguda i salutació de cadascun dels infants. D’ella en surt un ocellet (i de tant en tant algun amic seu que ens sorprèn) que els menuts esperen amb molta il·lusió. Crec que és insubstituïble… però el pas del temps està fent estralls i em temo que un dia tocarà retirar-la i buscar-li un relleu.

Percussió
OCTOBLOC

De fet es tracta d’un xilòfon de forma circular. És originari del Paquistan. Es pot tocar fent lliscar la baqueta per les làmines, amb la qual cosa obtenim un so continu, en forma de glissando. També podem percudir les làmines.

Corda
UKELELE

L’ukulele és un instrument cordòfon, semblant a una guitarra petita, de quatre cordes pinçades, tradicional de les Illes Hawaii. És un parent proper del tiple i del cavaquinho portuguès.

Aquest petit instrument va ser molt popular durant la primera meitat del segle XX i és un element fonamental en els conjunts de música tradicional hawaiana. L’ukulele també ha estat incorporat en conjunts d’altres gèneres musicals, que van de la cançó popular al jazz, passant, actualment, per una època d’auge.

En la classificació d’Hornbo stel-Sachs pertany al grup dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de capsa.

Estri sonor
RECLAM PER A CAÇAR GRANOTES

Estri que, pel fregament del fil de pescar amb la fusta, fa un so similar al de les granotes i que tradicionalment s’utilitzava com a reclam per a caçar-les. Se’n troben a molts països arreu del món. A casa nostra es construïen amb un bastonet de boix i una closca de nou. També se l’anomena sonacigales, perquè el so que fa també és molt similar al d’aquest insecte.

Per al seu manteniment és important tenir resina o colofònia. La producció del so s’origina pel fregament del cordill amb la fusta. A la part on es produeix aquesta fricció hi haurem d’anar fregant, regularment, la resina. En cas de no fer-ho, veureu com el reclam va emmudint.

Si el so es produeix pel fregament, la funció de la campana és la d’amplificar el so. Una forma tradicional de construir-lo és amb un bastonet de boix i una closca de nou. Si voleu fer-vos-en un a casa, us recomano el llibre Quina canya! – Joguinetes, de Miqui Giménez Molina i Biel Pubill Soler.

Percussió
MAÇA i BAQUETA

La baqueta és la vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons.  Encara que també els diem baquetes, les maces són les peces formades per un mànec de fusta amb una bola de fusta, de feltre o de roba folrada de cuir, que hom empra per a percudir les timbales.

Joguina sonora
“VACA”

No us sé dir si aquest estri sonor té nom propi. A les nostres classes és “la vaca” i triomfa d’allò més. Amb un senzill mecanisme que no necessita cap motor, quan gires i tornes a girar el pot se sent un so que es va allargassant talment el mugit d’una vaca o, també, d’una ovella.

Percussió
TAMBOR OCEÀNIC

Instrument de percussió consistent en un tambor que a l’interior hi té boletes petites (que poden ser de diversos materials). Quan movem suaument el tambor, es produeixen sons com els de les onades de la mar.

Percussió
OUS o SHACKERS

Instrument de percussió molt semblant a la marca. S’anomenen agitadors perquè el mètode per crear el so consisteix a sacsejar-los, movent-los cap enrere i cap enrere a l’aire en lloc de colpejar-los.

Percussió
CRÒTALS o CÍMBALS

Instrument de percussió format per dos platets metàl·lics bombats.

Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic. El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà. En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part. És un instrument molt arcaic, originari de l’Àsia Menor i difós entre els grecs i a l’edat mitjana. No obstant això, amb algunes modificacions, continuen formant part de l’orquestra simfònica moderna. També s’han utilitzat per les ballarines per a marcar el ritme de les danses.

Percussió
KOKIRIKO o BINZASARA

Instrument de percussió idiòfon d’origen japonès. Consisteix en una sèrie de plaques petites de fusta o bambú, connectades entre si amb una corretja de cuir o bé lligades per un cordill, amb mànecs de fusta o llaços en cada extrem.

Agafant les nanses i movent-lo amb moviments ondulants, produeix un so trencadís en efecte de cascada, amb el qual es poden crear diversos efectes i ritmes. Com a instrument s’utilitza en composicions folklòriques, balls rural i en el teatre kabuki, però és possible que en origen fos un estri de neteja o relacionat amb el cultiu de l’arròs.

Estris sonors, percussió
CULLERES, MORTER i ALTRES ESTRIS DOMÈSTICS

Tradicionalment s’han utilitzat molts estris quotidians com a instruments festius i socials: antigament, quan família i amics s’ajuntaven per a ballar, cantar, tocar després de les feines diàries qualsevol eina es convertia en instrument musical.

El morter, tant de fusta com de metall o fang, es colpeja rítmicament en el fons i en els laterals amb una massa o mà de morter.

Les culleres és un instrument de cop directe d’entrexoc. S’utilitzen dues culleres, tant de fusta com de metall, que s’agafen amb una ma col·locant el dit índex entre els mànecs i enfrontat les parts còncaves que es colpegen entre si amb l’ajuda de l’altra ma, el genoll o el braç. Altres exemples d’estris domèstics usats com a instruments: la post de rentar (que es feia sonar rascant amb una cullera sobre els bordons de la fusta treballada), les ampolles d’anís, les paelles que eren percudides amb una cullera i un didal, però també les taules, les aixades i un llarg etcètera.

Percussió
PANDERO QUADRAT

El pandero quadrat és un instrument de percussió propi d’algunes zones de la península Ibèrica, sobretot el nord-oest (Galícia, Portugal, Lleó, Astúries) i Catalunya. Consisteix en un marc de fusta cobert per una pell (generalment de cabra) tibada.

A Catalunya, aquest instrument s’aguanta amb una mà o, si és de grans dimensions, es recolza a la cintura, mentre es fa sonar picant-lo amb una o ambdues mans. A altres zones de la Península, sovint es toca amb una baqueta. A Catalunya, el pandero quadrat era tocat tradicionalment per dones per a acompanyar les anomenades cançons de pandero, composicions lliures i improvisades. El pandero anava associat sobretot amb les confraries de la Verge del Roser.

Percussió
CABASSA

També cabasa, cabaza o afuché, és un instrument musical rítmic que es toca per agitació, fregament o percussió.

Les van portar a Amèrica esclaus africans conduïts per traficants portuguesos. Com que originàriament es feien amb carabassa, en portuguès cabaça, d’aquí ve el seu nom.

Era, i és, una part important de la música ritual i festiva dels afrodescendents: rituals de santeria cubans, vudú haitià, candomblé brasiler… Actualment és molt comú en la música popular llatinoamericana i s’ha estès a altres gèneres.

Es fabrica amb una esfera que pot ser d’una carabassa, d’un coco o altres, la qual es cobreix amb una cadeneta entreteixida on s’hi enfilen unes llavors, que sonaran quan freguen contra la superfície de la carabassa. La cabassa moderna, en canvi, està construïda amb anells de boles d’acer en forma de cadenes, que emboliquen un cilindre gruixut, que també és d’acer i té una textura rugosa. El cilindre està unit a mànec de fusta, plàstic, o metall.

Joguina sonora
BOLA PIKLER

La bola o pilota Pikler és un element de joc per a nadons basat en els principis de la pediatre Emmi Pikler (1902-1984). Emmi va ser una revolucionària a la seva època que va mantenir que el desenvolupament motor dels nadons és espontani.

I, en base a la seva visió de l’infant com un ésser actiu, competent i amb iniciativa, està dissenyada la pilota, que afavoreix el desenvolupament motriu lliure dels infants.

La bola que tenim a La Capseta de Música és rebonica: està formada, en realitat,  per dues boles, una dins de l’altra, i a dintre té un picarol. Tot plegat fa les delícies dels més menuts.

Estri sonor – percussió
CLOSQUES DE COCO

Dues meitats d’una closca de coco ben netes i ja tenim un altre estri sonor d’allò més interessant.

Si colpegem les dues closques entre elles per la part oberta podem imitar el so del caminar dels cavalls. Però també podem picar amb una baqueta contra la part de fora i obtindrem un altre so. També és molt curiós fregar closca amb closca i escoltar com sona.

Percussió
TAMBOR DE LLENGÜETES

Sembla que el tambor de llengüetes és un dels instruments més antics que es coneix actualment. La seva existència es remuntaria milers d’anys enrere, quan algunes tribus africanes els construïen a partir d’objectes naturals buits, com ara troncs. Aconseguien diferents tons segons la forma i la manera de colpejar-los.

Des de llavors, aquest instrument ha evolucionat moltíssim i avui  es construeixen amb acer. Les diferents llargades de cada llengüeta fan que cadascuna emeti una nota diferent. Es toca amb una baqueta o bé amb les mans.

Percussió
CAMPANES DE VENT

Les campanes de vent són un instrument de percussió construït a partir de tubs suspesos, varetes, campanes o altres objectes fets de metall, fusta, bambú… Junt als tubs o varetes hi ha suspès algun tipus de pes (pèndol) que, quan fa vent o es mou el carilló, els colpeja produint sons aleatoris. Per això es diu que fan música basada en l’atzar.

Joguina sonora
PICOT I GRANOTA

Desconec si aquestes joguines tenen nom. A classe els coneixem com el picot i la granota i agraden molt als infants de totes les edats. I és que, ja des de ben menuts, amb el senzill moviment de sacsejar (que és dels primers que fan els nadons quan sostenen algun objecte a les mans), els animalons de seguida obren la boca i repiquen.

Giny sonor
NARUKO

El naruko són unes petites tauletes de fusta amb unes plaques de fusta que tenen moviment i que es poden fer xocar contra la base a mode d’aplaudidor. Tradicionalment aquest giny s’havia usat a la prefactura de Kōchi per a espantar els ocells dels camps d’arròs. Estava compost per dues pestanyes grogues i negres que es feia xocar contra un cos de fusta o bambú.

Actualment s’utilitza en un tipus de dansa molt particular, el Yosakoi. Aquest ball es començà a practicar a la ciutat de Kōchi a partir del 1954. És una interpretació moderna d’un ball tradicional denominat Awa odori.

Un dels aspectes que caracteritzen la dansa Yosakoi és l’ús del naruko que, de fet, és d’ús obligat. Els grups moderns escullen els colors i materials del naruko de manera que concordi amb els del vestuari de ball.